Què és la càrrega d'entrenament? Mitjanes ràpides i lentes de la càrrega registrada
La CTL i l'ATL comparen una mitjana lenta i una de ràpida de la càrrega d'entrenament registrada. Què descriu el model, què volen dir les seves etiquetes històriques, què no pot mesurar i com l'aplica Incredible al cardio i a les sessions de força registrades.
Modelar la càrrega d'entrenament consisteix a comparar una mitjana lenta de la càrrega registrada amb una de més ràpida. El model clàssic anomena la mitjana lenta CTL (Chronic Training Load, càrrega d'entrenament crònica), la ràpida ATL (Acute Training Load, càrrega d'entrenament aguda) i la diferència entre totes dues TSB (Training Stress Balance, balanç d'estrès d'entrenament). Les etiquetes habituals de «condició física», «fatiga» i «forma» són una manera abreujada de parlar que ve de lluny. Cap d'aquests valors no mesura directament la condició física, la fatiga, la recuperació, les sensacions, el rendiment ni el risc de lesió.
La idea bàsica
El model fa passar el mateix valor diari de càrrega registrada per dues mitjanes ponderades. Una té una constant de temps més llarga i canvia a poc a poc. L'altra té una constant de temps més curta i reacciona més de pressa. Si restes la mitjana ràpida de la lenta, veus com es relaciona la càrrega registrada recent amb el patró registrat a més llarg termini.
Aquesta estructura de mitjana ràpida i mitjana lenta prové del model d'impuls-resposta que Banister va descriure per primer cop el 1975 i que més endavant el Dr. Andrew Coggan va adaptar, a través de TrainingPeaks, per analitzar l'entrenament a la pràctica. El vocabulari històric del model descriu respostes modelades a l'entrenament. Els valors continuen sent resums matemàtics de les dades de càrrega que hi entren.
Imagina les dues mitjanes com dues línies traçades amb bolígrafs diferents:
- CTL és la línia lenta. Cada dia registrat la mou una mica.
- ATL és la línia ràpida. Els dies registrats recents la mouen més.
- TSB és la distància vertical entre les dues línies. Descriu la relació entre elles, no com se sent algú ni com rendirà.
Els tres números
CTL: la mitjana lenta
La CTL és una mitjana ponderada exponencialment de l'estrès d'entrenament diari, amb una constant de temps d'uns 42 dies. Les plataformes d'entrenament l'anomenen habitualment «condició física», però el valor és un resum lent de la càrrega registrada que s'introdueix al model.
- Puja quan: entrenes de manera constant durant setmanes i mesos
- Baixa quan: fas una aturada llarga o redueixes clarament l'entrenament
- Canvia a poc a poc: un sol entrenament dur gairebé no mou la CTL. Un sol dia de descans gairebé no la fa baixar.
Una CTL més alta vol dir que la mitjana lenta conté més estrès d'entrenament registrat. No demostra que algú estigui en més bona forma, que pugui tolerar més entrenament ni que rendirà millor. Els valors també depenen del mètode de càlcul de la càrrega i de la font de dades, així que comparar persones té un abast limitat.
ATL: la mitjana ràpida
L'ATL és una mitjana ponderada exponencialment de l'estrès d'entrenament diari, amb una constant de temps d'uns 7 dies. Les plataformes d'entrenament l'anomenen habitualment «fatiga», però és un resum ràpid de la càrrega registrada, no una mesura del cansament.
- Puja quan: has entrenat fort els últims dies
- Baixa quan: descanses o fas sessions suaus
- Canvia de pressa: una sola sessió dura fa pujar l'ATL de manera visible. Dos dies de descans la fan baixar de manera visible.
L'ATL no és dolenta en si mateixa. Simplement dona més pes a l'entrenament registrat recent que al més antic. Un valor alt no diagnostica per si sol una sobrecàrrega funcional ni un sobreentrenament.
TSB: la relació entre les mitjanes
La TSB és la CTL menys l'ATL. Les plataformes d'entrenament en poden dir «forma» o «frescor», però només descriu la relació entre les dues mitjanes modelades. No pot dir com et sentiràs ni com rendiràs.
TSB = CTL − ATL (mitjana lenta menys mitjana ràpida)
| Valor de TSB | Relació al model | Interpretació prudent |
|---|---|---|
| Positiu (per sobre de 0) | La CTL supera l'ATL | La càrrega recent està per sota de la mitjana lenta |
| Lleugerament negatiu (de 0 a −10) | L'ATL supera lleugerament la CTL | La càrrega recent està una mica per sobre de la mitjana lenta |
| Moderadament negatiu (de −10 a −30) | L'ATL supera la CTL per més marge | La càrrega recent està més per sobre de la mitjana lenta |
| Molt negatiu (per sota de −30) | L'ATL supera de molt la CTL | Una gran diferència modelada que cal posar en context |
Els entrenadors sovint fan servir aquesta relació com un element més a l'hora de revisar blocs d'entrenament i períodes de descàrrega abans d'una competició. Una TSB negativa pot aparèixer quan l'entrenament recent augmenta; si redueixes la càrrega registrada, l'ATL baixa més de pressa que la CTL. Tot i així, el número necessita el context de l'esportista, l'esport i la qualitat de les dades d'origen.
Un exemple senzill
Seguim durant quatre setmanes l'Alex, un corredor aficionat, amb unes unitats d'«estrès d'entrenament» inventades. Fa mesos que l'Alex corre unes 140 unitats per setmana, així que totes dues mitjanes comencen a prop de 20. Els números següents surten de calcular les dues mitjanes dia a dia.
Setmana 1: inici suau
L'Alex surt a córrer tres cops: dimarts (estrès: 50), dijous (estrès: 40) i dissabte (estrès: 60). Estrès setmanal: 150.
- L'ATL puja una mica, fins a uns 21
- La CTL gairebé no es mou i es queda a prop de 20, perquè una setmana normal és una part petita d'una mitjana de 42 dies
- La TSB és d'uns −1: la mitjana ràpida és una mica més alta que la lenta
Setmana 2: més càrrega registrada
L'Alex afegeix una quarta sortida i puja la intensitat. Estrès setmanal: 220.
- L'ATL fa un salt fins a uns 30
- La CTL comença a pujar, fins a uns 22
- La TSB baixa fins a uns −8: la mitjana ràpida es col·loca per sobre de la lenta
Setmana 3: la setmana amb més càrrega registrada
La setmana més forta de l'Alex fins ara: cinc sortides, entre elles una tirada llarga i una sessió de sèries. Estrès setmanal: 300.
- L'ATL arriba al màxim, uns 39
- La CTL continua pujant, però a poc a poc, fins a uns 25
- La TSB és clarament negativa, uns −13: la distància entre la mitjana ràpida i la lenta és més gran
Setmana 4: menys càrrega registrada
L'Alex baixa a tres sortides suaus. Estrès setmanal: 100.
- L'ATL baixa de pressa, d'uns 39 a uns 22 en una sola setmana
- La CTL gairebé no baixa, fins a uns 24: ha acumulat tres setmanes més dures i només n'ha perdut una de suau
- La TSB passa a ser lleugerament positiva, uns +1: la mitjana ràpida ha quedat per sota de la lenta
Aquest és el patró matemàtic que sovint es veu durant una descàrrega abans d'una competició. La mitjana ràpida reacciona més de pressa a la setmana més lleugera, mentre que la lenta canvia menys. Els entrenadors poden llegir aquest patró juntament amb els objectius de l'esportista i el que els explica directament, però el model sol no estableix l'estat físic de ningú ni prediu el rendiment.
Les matemàtiques (opcional, però útil)
Si vols entendre els càlculs:
L'estrès d'entrenament diari depèn de l'esport. En ciclisme és el TSS (Training Stress Score), basat en la potència. En curses a peu és el rTSS, basat en el ritme. En l'entrenament basat en la freqüència cardíaca és el hrTSS o el TRIMP (Training Impulse), basats en la freqüència cardíaca, la durada i la intensitat.
CTL = CTL d'ahir + (estrès d'avui − CTL d'ahir) ÷ 42
ATL = ATL d'ahir + (estrès d'avui − ATL d'ahir) ÷ 7
Són mitjanes mòbils ponderades exponencialment (EWMA). El 42 i el 7 són constants de temps: determinen la rapidesa amb què cada mitjana reacciona a la nova càrrega registrada. Una constant de temps més llarga dona una mitjana més lenta i estable. Una de més curta en dona una de més ràpida i reactiva.
Els dies de descans, l'estrès d'entrenament és 0, de manera que:
- La CTL baixa una mica cap a 0
- L'ATL baixa més de pressa cap a 0
- La TSB puja, perquè normalment l'ATL baixa més de pressa que la CTL
Els dies d'entrenament dur, l'estrès d'entrenament és alt, de manera que:
- La CTL puja una mica
- L'ATL fa un salt
- La TSB baixa, perquè normalment l'ATL puja més de pressa que la CTL
Aquesta diferència en la velocitat de resposta és el que fa útil comparar els dos patrons de càrrega registrada.
D'on venen la CTL i l'ATL
El model conegut històricament com a model de condició física i fatiga va néixer el 1975 en la recerca en ciències de l'esport de Banister i els seus col·laboradors. Va ser sobretot una idea acadèmica fins que el Dr. Andrew Coggan el va adaptar per fer-lo servir a la pràctica en ciclisme, a través de TrainingPeaks. Les dades dels potenciòmetres van permetre calcular un valor d'estrès d'entrenament coherent a partir de les sortides registrades, en lloc de mesures de laboratori.
TrainingPeaks va popularitzar el Performance Management Chart (PMC), un gràfic que mostra l'evolució de la CTL, l'ATL i la TSB. Es va convertir en una eina habitual dels entrenadors d'esports de resistència per planificar blocs d'entrenament i descàrregues abans de competir. Si has sentit un entrenador de ciclisme o de triatló parlar de «construir CTL» o de «gestionar la TSB», es refereix a això.
D'aleshores ençà, modelar la CTL i l'ATL ha estat sobretot cosa dels esports de resistència. Ciclistes, corredors, triatletes i nedadors ho fan servir habitualment. Els esportistes de força i els esportistes híbrids, en general, no, perquè el model estàndard no té cap manera senzilla d'expressar una sessió d'esquats en les mateixes unitats d'«estrès d'entrenament» que una sortida en bicicleta.
El problema: l'entrenament de força no encaixa en el model clàssic
El model tradicional de CTL i ATL fa servir la freqüència cardíaca o la potència per estimar l'estrès d'entrenament. Són senyals continus que funcionen bé amb les sessions de resistència registrades.
L'entrenament de força trenca aquest model:
La freqüència cardíaca no descriu la feina d'aixecar pes. Durant una sèrie d'esquats, la freqüència cardíaca pot pujar i després baixar durant el descans entre sèries. La mitjana d'una sessió no conté l'exercici, el pes, les repeticions ni el tipus de sèrie que queden anotats en un registre de força.
No es mesura la potència. Els ciclistes tenen potenciòmetres. Els corredors tenen estimacions basades en el ritme. No hi ha cap potenciòmetre estàndard per a un esquat amb barra. Pots calcular el treball a partir del pes, la distància i les repeticions, però convertir-ho en una puntuació d'estrès comparable al TSS del ciclisme requereix un enfocament diferent.
Un sol valor agregat no pot mostrar quins músculs han treballat. La CTL i l'ATL redueixen cadascuna l'historial de càrrega a un sol valor. Aquest valor no mostra quins exercicis s'han fet ni quins grups musculars han suportat la càrrega.
Per això l'entrenament de força necessita la seva pròpia estimació de càrrega abans de poder entrar en un model agregat, i per això una vista per músculs necessita un model separat a sobre.
Com fa servir Incredible la càrrega dels entrenaments registrats
Incredible fa servir una única càrrega diària en totes les seves puntuacions d'entrenament. Així és com encaixen les peces:
1. La Càrrega d'entrenament parteix de l'entrenament del dia. La càrrega del cardio fa servir la durada de l'entrenament i la intensitat segons la freqüència cardíaca. La càrrega de força surt de les sèries que registres: l'exercici, el pes, les repeticions i el tipus de sèrie. El moviment fora dels entrenaments també compta: la freqüència cardíaca durant els minuts d'exercici que l'Apple Watch registra fora d'un entrenament, com ara una caminada a bon ritme que no hagis iniciat com a entrenament. Incredible ho suma tot i mostra la Càrrega del dia en una corba de 0 a 100. Aquest número no és un percentatge ni un màxim físic.
2. L'Entrenament recent és la mitjana ràpida. Incredible calcula una mitjana ponderada de la càrrega diària amb una constant de temps de 7 dies. Els dies recents hi pesen més, però no és una simple finestra de set dies naturals.
3. La Condició física és la mitjana lenta. Una segona mitjana ponderada fa servir una constant de temps de 42 dies. Incredible la mostra com a Condició física, de 0 a 100, i com a Base d'entrenament a la pàgina d'Equilibri d'entrenament. Llegeix el teu historial d'Apple Salut, així que pot començar amb mesos d'entrenaments anteriors. La Condició física és l'entrenament acumulat amb el temps a partir dels entrenaments registrats, no la condició física completa.
4. L'Equilibri d'entrenament compara les mitjanes. L'Equilibri d'entrenament divideix l'Entrenament recent per la Base d'entrenament. Amb una base molt petita, quan l'historial és nou o escàs, mostra «Encara no hi ha base» en lloc d'un número. Descriu la relació entre l'entrenament recent registrat i el patró a més llarg termini, de manera semblant a la TSB, però com a quocient en lloc de com a diferència. No prediu lesions ni sobreentrenament.
5. La Càrrega cardiovascular i la Càrrega muscular reparteixen la setmana. A Progrés, la Càrrega cardiovascular mostra la càrrega dels últims set dies sobre el cor i la Càrrega muscular, la càrrega sobre els músculs, cadascuna comparada amb la teva setmana habitual.
6. La Frescor muscular va múscul per múscul. A partir de les sèries que registres i del teu cardio, estima quins músculs estan a punt per entrenar i quins encara necessiten descans, comparat amb el que és habitual en tu. És una estimació a partir del teu registre d'entrenament, no una mesura del múscul.
7. La Forma del dia ho reuneix tot. Cada matí, la Forma del dia parteix del son i de les mesures nocturnes: HRV, freqüència cardíaca en repòs, temperatura corporal i freqüència respiratòria, cadascuna comparada amb el teu rang habitual. Al llarg del dia, l'entrenament d'avui, el moviment i l'estrès diürn la fan baixar, i entrenar costa més quan l'Entrenament recent està per sobre de la teva base. La pàgina de la puntuació mostra què ha ajudat la teva forma del dia i què l'ha fet baixar. L'oxigen en sang es mostra com un indicador vital a part i no afecta la puntuació.
Cap d'aquestes vistes no demostra la recuperació, no prediu lesions ni sobreentrenament i no prescriu cap entrenament.
Els Apple Watch Series 12 i Ultra 4 ja tenen una puntuació de forma del dia pròpia d'Apple. Incredible et dona una puntuació diària de Forma del dia també en rellotges més antics, gratis a partir de l'Apple Watch Series 4. La puntuació es mostra al mateix rellotge a partir del Series 6, que funciona amb watchOS 11. Comprova què tindràs al teu rellotge.
Per què és important si no ets esportista
No cal que siguis un esportista de competició perquè modelar la càrrega d'entrenament et sigui útil. Les idees serveixen per a qualsevol persona que faci exercici regularment:
Comparar patrons curts i llargs. Una mitjana ràpida reacciona de pressa quan la càrrega registrada puja o baixa. Una mitjana lenta canvia més gradualment. La relació entre totes dues fa visible un canvi en el patró d'entrenament sense pretendre diagnosticar fatiga, lesions ni sobreentrenament.
Entendre l'historial registrat. Una mitjana lenta plana vol dir que l'historial d'entrenament registrat ha estat estable. No demostra que la condició física s'hagi estancat.
Veure els períodes més lleugers. Quan la càrrega registrada baixa, la mitjana ràpida normalment baixa abans que la lenta. El model mostra aquest canvi sense predir com se sentirà ni com rendirà la persona.
Tornar després d'una aturada. Els dies sense càrrega registrada fan baixar totes dues mitjanes, i la ràpida baixa abans. Això descriu el registre d'entrenament; no decideix com ha de ser una tornada segura o adequada.
Idees equivocades habituals
«Com més alta sigui la CTL, millor.» No. Un valor més alt vol dir que s'ha acumulat més estrès d'entrenament modelat. No és una nota de salut, ni un llindar de seguretat, ni una classificació.
«Una TSB negativa vol dir que estic sobreentrenant.» No. Vol dir que la mitjana ràpida està per sobre de la lenta. El número sol no pot diagnosticar un sobreentrenament.
«La TSB em diu què he de fer avui.» No. Descriu la càrrega registrada. Una decisió d'entrenament també depèn dels objectius, dels símptomes, del dolor, del consell professional i d'informació que el model no té.
«Un dia amb càrrega zero és un dia sense dades.» No sempre. Un dia complet sense entrenament suma zero. Les dades d'entrenament que falten, que estan incompletes o que encara s'estan actualitzant no estan disponibles, no valen zero; per això, si el registre és incomplet, la imatge també ho és.
Per començar
Si mai no t'has plantejat modelar la càrrega d'entrenament, aquí tens un punt de partida pràctic:
-
Registra l'entrenament de manera constant. El model necessita dades. Registra el cardio amb l'Apple Watch i anota les sessions de força sèrie a sèrie. Els buits a les dades són buits al model.
-
Fixa't en els patrons, no en un número del dia. Una visió més llarga mostra com s'ha mogut la mitjana ràpida respecte de la lenta. No decideix si la condició física millora, es manté o empitjora.
-
Pren el resultat com a context. Els models de càrrega d'entrenament descriuen dades registrades. No prescriuen cap entrenament, no garanteixen la seguretat i no substitueixen les teves sensacions ni el consell d'un professional qualificat.
-
No vagis a la caça de números. La CTL no és una classificació. El seu valor depèn del mètode de càlcul, de quantes dades hi ha i de l'historial de cada persona, així que un número més alt no és automàticament millor.
Incredible calcula la càrrega a partir dels entrenaments de l'Apple Watch, les sessions de força que registres i el moviment fora dels entrenaments. No cal que entenguis les matemàtiques per llegir la Càrrega, la Condició física, l'Equilibri d'entrenament, la Frescor muscular o la Forma del dia. Incredible és gratuïta. Descarrega Incredible a l'App Store.
En resum
Fa temps que el model de CTL i ATL forma part de l'entrenament d'esports de resistència perquè fa visibles els patrons d'entrenament ràpids i lents. Aplicar aquesta idea a l'entrenament de força i a l'entrenament híbrid requereix una estimació de càrrega per a les sessions de gimnàs registrades, en lloc de prendre la freqüència cardíaca de l'entrenament com si fos tota la sessió. Incredible combina el cardio, les sessions de força registrades i el moviment del dia a dia en una única càrrega diària, i després la fa servir a la Condició física, l'Equilibri d'entrenament i la Forma del dia.
No cal que et converteixis en científic de l'esport. La idea útil és senzilla: una mitjana canvia de pressa i una altra canvia a poc a poc. La relació entre totes dues aporta context, mentre que el son i les mesures nocturnes completen la imatge del matí a la Forma del dia. La decisió sobre què fer és teva.